Cada any, les tradicionals “Trobades de Barcelona, Memorial Jacques Henry”, organitzades en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, reuneixen a l’advocacia de tot el món per a tractar qüestions jurídiques de màxima actualitat i d’àmbit internacional.
Recordem, per exemple, les Jornades de fa dos anys: vam abordar el «Secret Empresarial i Competència Deslleial», just quan la Llei de Secrets Comercials dels Estats Units i la Directiva de Secrets Empresarials estaven començant a desplegar els seus efectes.
Els temes d’aquest any són, de nou, de màxima actualitat. Hem estat debatent sobre dues àrees del Dret en permanent conflicte a Internet, com són els drets de Propietat Intel·lectual i dels consumidors i prestadors de serveis, la Llibertat d’Expressió i el dret a conèixer la veritat.
I.- Propietat intel·lectual o llibertat d’expressió i dret a la intimitat
La primera sessió de treball es va desenvolupar al voltant dels diferents Drets Fonamentals que afecten el món d’Internet i la creació subjacent.
D’una banda, la Propietat Intel·lectual en el seu sentit més ampli. El dret dels creadors de continguts, autors, editors, diaris, productors audiovisuals, músics, etc., a controlar les seves obres i evitar que tercers les facin servir sense el seu permís i sense una contraprestació.
De l’altra, el dret dels consumidors a estar, també, protegits: llibertat d’expressió i intimitat i protecció de dades. Però aquest debat afecta cada vegada més a altres agents del sector: els prestadors de serveis a Internet. Són ells responsables del contingut que “pengen” els seus usuaris?
Semblaria que aquests drets del consumidor, de l’usuari d’Internet i en definitiva del ciutadà, són “més fonamentals” en els nostres països. Per tant, els drets de propietat intel·lectual haurien d’estar subordinats a aquells. La realitat ha de ser matisada.
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció Europea de Drets Humans protegeixen tots aquests drets enfrontats com a drets humans igualment respectables.
Referent a això, és interessant l’evolució de la postura seguida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Durant anys, el TJUE va tenir una certa tendència a protegir amb més èmfasi la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat i la protecció de dades personals. De fet, tradicionalment, el TJUE ha estat restrictiu en la interpretació dels drets de propietat intel·lectual quan aquests interferien amb la llibertat d’expressió i els citats drets a la intimitat i la protecció de dades personals.
No obstant això, les decisions del TJUE han anat evolucionant amb el temps.
D’una banda, el TJUE ha vingut insistint en el fet que tots els drets afectats són «drets fonamentals» que mereixen el major respecte. També la propietat intel·lectual/ propietat industrial, que formen part del dret a la propietat, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la UE i a la Convenció Europea.
D’altra banda, el TJUE ha vingut estenent la responsabilitat més enllà del mer consumidor que “penja” a Internet continguts que infringeixen la Propietat Intel·lectual.
En aquests últims anys, la Jurisprudència del Tribunal considera responsables, també, als Prestadors de Serveis de la Societat de la Informació (a Internet) PSSI, com Google o Facebook, que permeten la recerca de continguts o els allotgen. Primer, van passar a ser responsables, d’ençà que el titular els avisava de la infracció, però de mica en mica la seva responsabilitat s’ha estès fins a exigir-los un deure de “control de continguts”.
Novament, un altre dret fonamental està en joc: la llibertat d’empresa. Aquestes obligacions podrien estar en contradicció amb el dret dels PSSI a organitzar-se com vulguin.
En la mateixa línia del TJUE, la directiva UE 2019/790, del 17 d’abril de 2019, sobre Drets d’Autor i Drets Afins al Mercat Únic Digital. El seu article 17, obliga els PSSI a prendre mesures per garantir els acords amb els titulars de drets de propietat intel·lectual; és a
dir, a controlar els seus continguts.
Hem de tenir en compte, però, que les sentències del TJUE parlen sempre de la necessitat de buscar “l’equilibri” entre els drets fonamentals enfrontats i usar mesures que siguin “proporcionades”. Per tant, no tot control és admès; però tampoc qualsevol ús de material a Internet està permès.
Noemí Blázquez, Santiago Nadal i Alessandro Pieralli
